Plorava

Tu no ho saps, però plorava quan hem parlat per telèfon. Plorava perquè no hi ha tranquil·litat últimament al meu cap i per que m’adono cada vegada més que les coses no són simples, sinó complexes i complicades. Plorava perquè intentaves fer-me riure perquè sabies que ho necessitava; plorava perquè ets tot cor; plorava perquè mai te he dit tantes vegades que t’estimo i perquè t’ho demostro poc; plorava perquè seria injust per a tu i per a mi que algun dia t’estimés menys; plorava perquè ets una preciositat i tinc la sort d’haver-te conegut i de compartir la meva vida amb tu. Ploro de lo bonic que ets. Per això ploro.