Quan la casa s’omplia de cops de porta, les parets es queien, els gossos no paraven de bordar, i els plats i els gots es trencaven, l’Ona començava a girar ràpid sobre sí mateixa. Feia una volta, dues, tres… i tancava els ulls mentre notava que es marejava i els peus es separaven del terra. Se sentia tan bé… Es posava una faldilla, donava voltes i voltes sense parar, els peus es posaven de puntetes, suraven vora el terra i acabaven flotant a l’aire i somreia. Volia tocar els núvols amb el cap i jugar amb els ocells. Quan volia allunyar-se de la realitat girava com si fos les hèlixs d’un helicòpter.
