Em torno fredolica de sobte, sé que m’abraçaràs ara que s’apropa l’ hivern. M’agrada notar-me viva al teu costat, encara que a vegades vulgui desaparèixer en moments estranys entre els teus braços. No sé si podré dormir amb aquesta olor. Recordo quan estaves fent la nit i jo, sola a casa, em vaig haver de posar d’amagat una mica del teu perfum al coixí. Sento que no sé si podria viure sense tu. És estrany.
Deixa’t estimar, no pensis, mira, toca, escolta… no és tan catastròfic.
no és tan catastròfic...
ResponderEliminar