Les primeres nits del mes. I després diuen que novembre no té res...

Què estimulant que és la nit.
Jo crec que no ens agrada dormir.
Jo crec que ens agrada la nit.
El llit és massa petit.
Segueix-me a l’infinit.

Segueix-me fins a les tres, que és quan esclato. És quan més penso, quan més sento.
No puc deixar els ulls a la meitat. Sóc un mussol. Sortim a ballar que m’entusiasmo.
Inspiro i expiro profund per poder relaxar-me, però no hi ha manera. Com més s’apropa la matinada més ràpid em batega el cor, més calfreds, més crits. Més sensible, més fràgil, més tendre i més boja. No crec que sigui qüestió de por a no despertar o a somiar. És una altra cosa: jo crec que ens crida el mar, que ens exciten les melodies, la solitud i el silenci....