domingo, 1 de abril de 2012

Em desperto. Obro els ulls. Estem sols a la carretera. El sol encara no ha marxat i il·lumina lleument el paisatge pla: prats,  petits turonets i al fons arbrets que semblen de miniatura. Al costat del sol hi ha una fila de molins que giren i el cel tan sols té petites línies i pinzellades blanques que volen semblar núvols. Això és el millor de viatjar en autobús. El sol ja s'amaga i ho acaricia tot. El viatger de davant meu s'ho ha perdut tot, té la cortina posada. No sé si els alemanys em deixaran continuar dormint. Vaig a intentar-ho. Em tapo.


Me despierto. Abro los ojos. Estamos solos en la carretera. El sol aún no se ha ido e ilumina levemente el paisaje: prados, pequeños montículos y al fondo árboles que parecen de miniatura. Junto al sol hay una fila de molinos que giran y el cielo tan sólo tiene pequeñas líneas y pinceladas blancas que quieren parecer nubes. Esto es lo mejor de viajar en autobús. El sol se esconde y lo acaricia todo. El viajero de delante se lo ha perdido todo, tiene la cortina puesta. No sé si los alemanes me dejarán seguir durmiendo. Voy a intentarlo. Me tapo.










No hay comentarios:

Publicar un comentario